L’any que va acabar fa poc més d’una setmana ha viscut un augment històric del nombre d’aturats i aturades als Països Catalans, deixant a més de 850.000 persones sense feina, enfront les 530.000 que es trobaven en aquesta condició a principis d’any (el que ha suposat un increment del 60,75%). Aquest augment ha estat comú a tot l’Estat espanyol, tot i que la mitjana d’aquest ha estat d’un increment anual de menys del 47%, el que suposen gairebé 14 punts percentuals de diferència. Queda clar, doncs, que la manca d’eines, competències i recursos, unit a l’espoli fiscal patit, fa els Països Catalans especialment vulnerables a patir més severament situacions de crisi com l’actual i dificulta enormement la possibilitat de fer-hi front.

D’aquesta manera, l’any ...

El dia 5 de gener, l’Instituto Nacional de Estadística (INE), va presentar les dades referents a l’indicador avançat de l’IPC harmonitzat. A nivell estatal, doncs, es preveu que la inflació del 2008 es quedi en l’1,5%, una xifra molt inferior a la que es podia esperar durant l’estiu, quan es rondava un increment entorn del 5%, a causa de l’elevat preu del petroli i que el consum encara no havia patit la davallada que finalment ha tingut lloc. La xifra referent a l’IPC als Països Catalans no se sabrà fins la publicació de les dades definitives, però no es preveu que divergeixi massa de l’estatal, ja que en els darrers mesos s’hi ha aproximat força (amb algunes dècimes menys en el cas de les Illes ...

(article d'Oriol Junqueras, publicat a l'Avui)

En els anys 50, el rebuig cap a la dictadura franquista s'expressava a través d'un ampli ventall que anava des de l'acció directa dels maquis anarquistes fins a les vagues de 1951 i de 1956, passant per la feina discreta -i decisiva- d'intel·lectuals i mestres, i també de centenars de milers de mares i pares (sense els quals resultaria inexplicable el compromís democràtic, social i nacional de les successives generacions). Evidentment, però, els opositors a la dictadura no ho van tenir mai fàcil, perquè cal tenir sempre present que el franquisme no només era un règim assassí, sinó que, a més, va assassinar molt i va assassinar fins al final.

I, sens dubte, el 1958, el passat ...

Gairebé mig any després de l’incompliment del termini que marcava l’Estatut per pactar un nou sistema de finançament, el ministre d’Economia espanyol, Pedro Solbes, ha presentat una proposta que segueix sense complir els mínims requisits que exigeix el text estatutari que el mateix govern central va votar. Així, el darrer model proposat és inconcret quant a quantitats a percebre i d’on treure els diners, no respecta els principis de bilateralitat i d’ordinalitat i no canvia l’essència de l’anterior model, sinó que tan sols n’actualitza alguns aspectes.

Des de la Intersindical-CSC, doncs, es rebutja enèrgicament la proposta de l’executiu espanyol i, tanmateix, recorda que, encara que es respectessin les mínimes exigències marcades per l’Estatut, el sistema que en resultaria seguiria essent insuficient, ja que no ...

A l’atenció del Secretari General de les Nacions Unides,

Sr. Ban Ki-Moon

En nom de la Federació Sindical Mundial i de les organitzacions que en formen part, condemnem l’atac de la força aèria israeliana contra la població palestina de Gaza. La brutalitat i la desmesura d’aquest atac ha deixat, en el moment d’emetre aquest comunicat, més de 300 persones mortes i no menys de 700 persones ferides de diversa consideració la majoria dels quals són infants i civils.

La convivència del pobles de la Mediterrània requereix d’una solució immediata al contenciós que enfronta el poble palestí i l’estat d’Israel.

La situació de bloqueig econòmic i territorial que pateix el poble palestí palesa la manca de ...

Segons ha anunciat recentment el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, el salari mínim estatal s'apujarà només un 4% aquest 2009, fins arribar als 624€. Aquesta xifra, però, és ridícula i manté la precarietat salarial entre aquells col·lectius que cobren tan sols la quantitat mínima. Així, entre els estats de l'antiga UE-15, tan sols Portugal disposa d'un salari mínim interprofessional (SMI) més baix que el de l'Estat espanyol, el qual es queda ben lluny de la mitjana europea, de 1.160€, del SMI del veí Estat francès, de més de 1.300€, i a molta distància dels salaris mínims de països nòrdics, com Dinamarca, on el tenen de 1.850€ (gairebé el triple que l'espanyol). Fins tot Grècia, amb un SMI actual de 657€, supera ...

(article de Jordi Muñoz, publicat a l'Avui)

El congrés confederal de la Intersindical-CSC, celebrat aquest cap de setmana a Barcelona, és una bona ocasió per a la reflexió sobre una de les grans assignatures pendents del nacionalisme català: la conformació d'un sindicat nacional potent. Per raons diverses, i complexes, durant el període en què es va conformar l'actual sistema sindical català -entre el tardofranquisme i la Transició-, l'hegemonia al si de la classe treballadora catalana corresponia de manera molt clara a l'esquerra d'arrel estatal, i les forces d'estricta obediència catalana hi tenien una incidència relativament escassa.

Malgrat tot, els sindicats i les formacions polítiques majoritaris llavors entre els treballadors catalans -molts d'ells nascuts fora de Catalunya- van tenir un paper sens dubte positiu ...

El quart Congrés de la Intersindical-CSC, que s’ha realitzat aquest dissabte, ha aprovat una resolució en la qual s’insta el sindicat a participar conjuntament amb altres agents socials i sindicals en l’organització d’una vaga general. L’objectiu d’aquesta acció seria
protestar contra les mesures que s’estan prenent contra la crisi, ja que considera que “aquestes no serveixen per resoldre-la” i que “només permeten beneficiar els i les de sempre i fer pagar a les classes treballadores una crisi que no han provocat”.

Aquesta ha estat una de les mesures que s’han aprovat en el conclau, després de criticar les “tímides i pactistes respostes impulsades pels grans sindicats espanyols”, en la línia de les ponències d’organització i estratègia sindical, que no han rebut cap vot en ...