Les xifres definitives de l’increment de l’IPC, presentades avui per l’Instituto Nacional de Estadística (INE), demostren que la inflació ha augmentat als Països Catalans molt menys del que es podia esperar durant els mesos d’estiu, en què l’increment interanual rondava entre el 4% i el 5%, tot i que finalment només ha estat d’entre l’1,3% i l’1,6%. Aquesta radical variació, que en un primer cop d’ull és positiva perquè indica que els preus no han augmentat excessivament (el que hauria empitjorat la crisi), es pot entendre per dos factors (el segon dels quals matisa molt l’afirmació anterior).

Així, per una banda, veiem com el preu del petroli s’ha reduït enormement, ja que el barril de Brent va arribar a costar 145 dòlars, a principis de juliol, mentre que ara es troba sobre els 45 dòlars, menys d’un terç respecte el que valia fa mig any. Aquesta variable és molt conjuntural i no es pot confiar en què els preus baixos es mantinguin sempre.

Per altra banda, però, i això és especialment greu, la baixada dels preus ha estat una resposta a la baixada de la demanda, el que a la vegada també ha estat conseqüència de la reducció del poder adquisitiu de les classes treballadores. Aquesta disminució del poder adquisitiu i de la demanda, a part de la reducció de preus, també està provocant que la crisi actual s’estigui agreujant, ja que la manca de consum reverteix negativament i de forma directa en les petites i mitjanes empreses i, per reduir costos, fa augmentar l’atur amb acomiadaments realitzats per aquestes, el que fa agreujar encara més la crisi. Si a això li afegim la reducció del crèdit a famílies i empreses que la banca està disposat a prestar (malgrat les ajudes i els beneficis milionaris del sector), la situació esdevé molt complexa i de difícil solució si se segueix la tònica de carregar en les classes treballadores el cost de la crisi.

Per aquest motiu, doncs, des de la Intersindical-CSC se segueix defensant un augment del poder adquisitiu de les classes treballadores com a mesura necessària per acabar amb la crisi i que només es pot donar mitjançant una major redistribució de la riquesa, fruit d’un major augment del salari mínim, majors prestacions per a les persones desocupades, posant fre als acomiadaments innecessaris, amb una fiscalitat més progressiva i amb uns preus dels serveis públics amb increments inferiors a l’IPC. Tanmateix, però, els governs estatal i autonòmics dels Països Catalans no sembla que tinguin intenció d’avançar en aquesta línia.

Tornant a les xifres concretes de la inflació d’aquest 2008, podem veure com aquesta ha degut la seva moderació especialment pel capítol dels transports, que fruit del baix preu del petroli ha reduït el seu cost entre un 4,7% i un 5,9%. Tanmateix, en el capítol dels aliments i les begudes no alcohòliques, els preus han seguit augmentat per sobre de la inflació amb un percentatge d’entre el 2,1% i el 2,7%, igual com ho ha fet de forma molt més exagerada l’habitatge, el qual s’ha encarit un 7,3% al País Valencià, un 6% a Catalunya i un 5,6% a les Illes Balears i Pitiüses. De la mateixa manera, cal ressaltar que, mentre a la resta del país l’educació ha reduït el seu cost més d’un 1%, a Catalunya el seu preu s’ha encarit un 5,4%.

Podeu trobar les xifres detallades en el següent requadre:


*fa referència a aliments i begudes no alcohòliques