L’any 2008 es va tancar amb 430.348 catalanes i catalans que, malgrat estar a l’atur, no tenien dret a cobrar-ne la prestació, en no haver cotitzat prou o haver-ne esgotat el període de cobrament. Aquesta xifra, ja de per si elevada, es preveu que augmenti molt més durant aquest 2009, en la mesura que s’incrementi la xifra de persones desocupades i, dins d’aquest grup, el de persones amb un atur de llarga durada. De fet, segons càlculs del periòdic L’Accent, la xifra es pot elevar fins a 577.000 treballadors/es a finals d’any, als Països Catalans.

Aquest fet es deu a què la prestació d’atur es pot cobrar durant un temps d’entre 120 i 720 dies, segons el període cotitzat, moment en el que es passaria a rebre només alguna de les prestacions no contributives, com les rendes d’inserció, sempre i quan es compleixin els requisits que s’hi marquen.

Per tal de tenir més clara la relació entre cotització i dret a la prestació, el següent requadre us pot servir de guia:



Així, la possible situació provocada per un elevat nombre de persones desocupades i amb ingressos reduïts, insuficients o directament nuls pot esdevenir un drama social, en la mesura que a nivell personal pot suposar l’entrada en situació de pobresa per a la persona afectada i per a la seva família, però també perquè es convertiria en un fracàs clamorós (més) de la política redistributiva de l’Estat i una dificultat afegida per sortir de la crisi (ja s’ha argumentat anteriorment perquè difícilment s’aconseguirà superar la situació actual si no s’augmenta el poder adquisitiu de les classes treballadores).

Per aquest motiu, doncs, des de la Intersindical-CSC s’exigeixen mesures urgents que frenin aquesta possibilitat i que han de passar per fer una aposta des de l’administració per prioritzar el benestar de la majoria de la ciutadania, per sobre dels interessos dels poders financer i de les grans empreses. D’aquesta manera, cal recuperar i aprofundir en una fiscalitat progressiva que beneficiï les persones més necessitades, creant noves prestacions que assegurin la qualitat de vida i la possibilitat de reimpulsar l’economia, amb serioses reformes i aquesta vegada des d’una perspectiva social i més justa.