La distància entre la taxa de temporalitat entre l’empresa privada i el sector públic es va reduir un 4,6% durant el 2008 i actualment la distància tan sols és del 2,2%. Aquest fet es deu a la destrucció de llocs de treball de les empreses, la majoria dels quals responen a la finalització de contractes temporals, però també a un augment de treballadors/es per un període determinat per part de l’Administració. Així, mentre en el primer grup la temporalitat és característica del 28,3% dels contractes, en el sector públic ja ho és del 26,1%, unes xifres que mantenen de forma destacada l’Estat espanyol com aquell de la Unió Europea i de l’OCDE amb una taxa de temporalitat major (de fet, el segon estat en aquesta llista no arriba al 20% de temporals). Aquestes dades es desprenen d’un estudi de Ceprede i l’Agett.

Aquestes dades afecten en especial les dones, ja que un 31,9% de les treballadores del sector públic són temporals, una xifra major que les de les empreses privades, la qual equival al 29,9%. En el cas dels i les joves, la diferència entre les xifres referents a l’administració i el sector privat són encara majors, ja que, si bé en el segon cas la taxa de temporalitat és del 45,5%, en el primer arriba fins al 64,9%.

Atesa la precarietat que caracteritza la contractació temporal i els nivells que està assolint a l’Estat espanyol i a bona part dels Països Catalans, cal que les administracions siguin un exemple quant a condicions laborals, en especial pel que fa a la contractació indefinida i a la no-discriminació per raó de gènere o edat. Aquestes dades, doncs, són especialment greus, ja que demostren que no només són incapaces d’avançar cap a un model laboral basat en l’estabilitat, sinó que ni tan sols s’apliquen el discurs en les seves pràctiques.