Una de les conseqüències econòmiques de l’augment de l’atur i la reducció dels ingressos de bona part de les classes treballadores catalanes és la manca de poder adquisitiu amb què aquesta es troba i la limitació del consum que això comporta. Aquest procés, a la vegada, està provocant la moderació de la inflació que està tenint lloc (atesa la reducció de la demanda per a un mateix volum d’oferta) i un progressiu agreujament de la crisi, ja que els ingressos de les empreses es redueixen i això comporta nous acomiadaments, el que fa entrar la situació en un espiral del que n’és difícil sortir.

Així, els sectors de la construcció i la indústria, més afectats per les necessitats de crèdit o la bombolla especulativa, foren els primers en patir la crisi, malgrat que posteriorment és el sector serveis el que se’n ressent, ja que aquest està més directament relacionat amb la capacitat de consum del conjunt de la població.

Segons les darreres dades de l’Instituto Nacional de Estadística, però, el sector serveis dels Països Catalans sota administració espanyola ja estan notant un fort descens de la xifra de negocis, el qual es tradueix en l’acomiadament d’un gran nombre de treballadores i treballadors. D’aquesta manera, les tres comunitats autònomes superen la mitjana estatal de reducció del 20,5% del negoci del sector serveis, mentre que aquest ja és la major font d’aturats/des, on disminucions d’entre el 5,4% i el 8,1% del personal ocupat ha suposat l’arribada a l’atur de més de 220.000 persones, en un any. Igualment, el subsector més afectat és del comerç, el qual es troba directament lligat amb el poder adquisitiu de les classes treballadores.

En el següent requadre, s’hi poden observar les variacions percentuals en la xifra de negocis i en el personal ocupat, tant en el que portem d’any com en comparació amb el mateix mes de l’any 2008:



Aquestes xifres tan sols fan que confirmar els anàlisis realitzats des de fa temps, els quals assenyala la manca de poder adquisitiu de les classes treballadores com un dels principals problemes a fer front, per tal de poder superar la crisi econòmica actual. Mesures com la congelació o la moderació salarial, doncs, són totalment contraproduents per a tal efecte, motiu pel qual des de la Intersindical-CSC es reclama que s’augmenti el salari mínim fins arribar als 1.100 € (complint les recomanacions de l’OIT i la Unió Europea), que es pactin increments salarials superiors al 2% i que es garanteixin els ingressos de les persones aturades. Només d’aquesta manera es podrà incentivar altre cop el consum i així fer front a la crisi.