Arran dels resultats de l’Enquesta trimestral de Despesa Laboral, realitzada per l’Instituto Nacional de Estadística (INE), diversos mitjans i organismes han interpretat com a negatives unes xifres que poden fer pensar que ha tingut lloc un gran increment salarial per al conjunt de les classes treballadores. Així, segons l’INE, el cost laboral ha augmentat gairebé un 4%, durant el primer trimestre del 2009, al conjunt de l’Estat espanyol. Diverses veus, com la del governador del Banc d’Espanya, han aprofitat per exigir una vegada més que, en temps de crisi i baixa inflació, s’apliqui una moderació salarial.

Tanmateix, cal tenir en compte diverses qüestions, a l’hora d’analitzar aquestes dades:

- Aquesta xifra, del 3,9%, és gairebé un punt i mig inferior a la dels resultats de l’enquesta del darrer trimestre del 2008, el que demostra una tendència a la reducció d’aquests costos.

- Igualment, la despesa laboral inclou els salaris dels treballadores i les treballadores, però aquesta només és una de les partides que contempla, ja que també n’hi ha d’altres, com les despeses de Seguretat Social o, sobretot, les indemnitzacions per acomiadament. Així, aquesta darrera partida ha augmentat molt, a causa del gran nombre d’acomiadaments. Atenent només a la despesa salarial, doncs, l’increment es redueix al 2,8% anual.

- De la mateixa manera, la xifra que cal analitzar efectivament és la de la despesa salarial per hora treballada, ja que els increments de la jornada laboral que poden haver tingut lloc per cobrir baixes de forma més barata no es poden considerar augments salarials. Atenent a aquesta dada, doncs, la despesa salarial per hora treballada tan sols s’ha incrementat un 2,5% a nivell estatal.

- Als Països Catalans, aquesta xifra es redueix, ja que al País Valencià aquesta despesa s’ha incrementat tan sols un 2,3% anual, a Catalunya ho ha fet en un 2,1% i, fins i tot, les Illes Balears i Pitiüses s’han situat com l’única comunitat de l’Estat espanyol on la despesa salarial per hora treballada s’ha mantingut invariable respecte l’any passat.

- Igualment, cal analitzar els motius d’aquest suposat “increment salarial”, ja que en una major part es deu a què la destrucció d’ocupació ha tingut lloc en casos de contractació temporal; és a dir, entre aquells que són menys remunerats. D’aquesta manera, estadísticament, en disminuir el nombre de treballs poc pagats, la despesa mitjana dels salaris s’ha incrementat. A nivell real, però, aquest increment no ha tingut.

- Finalment, però no per això menys important, en aquesta enquesta no es té en compte que els treballadors i les treballadores a l’atur generen una despesa 0 per a les empreses, a més que la prestació o el subsidi que percebin (si ho fan) suposa una reducció clara dels ingressos, respecte el seu antic salari. La repartició de la riquesa entre les classes treballadores i el gran capital, doncs, segueix desequilibrant-se en favor del segon, amb l’augment de l’atur.

Per aquests motius, des de la Intersindical-CSC, rebutgem els anàlisis que afirmen que la crisi pot estar comportant increments salarials per a les classes treballadores i, per contra, ens reafirmem en la necessitat que aquests tinguin lloc i que es garanteixin els ingressos per a les persones a l’atur, per tal de garantir un poder adquisitiu i un consum que permeti repuntar l’economia. Les greus diferències salarials, causades sobretot per increments continuats per sota de les inflacions anuals, han perjudicat la viabilitat del consum intern i, per tant, cal aplicar augments molt per sobre de la inflació, per incentivar aquest consum i ajudar a acabar amb la situació de crisi econòmica actual.