Aquests dies s’està negociant per part dels sindicats, patronals i govern espanyols un acord per tal de sortir de la crisi econòmica (que pot tancar-se aquest mes o el setembre). Tanmateix, des de la Intersindical-CSC, es valora que els termes i les propostes que s’estan debaten s’allunyen de les necessitats reals de l’economia i de la majoria de la població, tan sols afecten tangencialment les causes reals de la crisi i, sobretot, suposen unes millores molt més elevades per la part empresarial que pel conjunt de les classes treballadores.

En aquest sentit, des del sindicalisme nacional i de classe, sempre s’ha defensat que el problema real d’aquesta crisi ha estat un model econòmic excessivament basat en el totxo i l’especulació, una precarietat laboral exagerada que deriva en un poder adquisitiu insuficient i una política sòcioeconòmica excessivament centralitzada i que ofega els Països Catalans.

Per aquest motiu, les propostes que des de la Intersindical-CSC es defensen per sortir de la crisi, però també per posar els fonaments per bastir un nou model sòcioeconòmic més just i estable, passen necessàriament per edificar un model productiu allunyat de l’enriquiment especulatiu concentrat en poques mans. En aquest sentit, des de la Intersindical-CSC es defensa:

- augmentar el pes dels serveis socials respecte el conjunt del PIB, ja que la despesa espanyola en protecció social és 7 punts inferior a la mitjana europea i això perjudica el benestar social i la creació de molts llocs de treball;

- una verdadera aposta per la innovació, una inversió que amb la crisi s’ha tornat a allunyar d’una despesa europea mitjana que encara queda lluny;

- l’aprofundiment en sectors amb valor afegit o arrelats al territori, com el de les energies renovables, les telecomunicacions, les indústries culturals o l’alimentació lligada a la denominació d’origen;

- reforçar aquelles experiències d’economia social i cooperativa, redefinint el concepte (per tal d’encabir aquelles empreses caracteritzades per la igualtat i la democràcia interna) i oferint majors ajudes i suport, com a fórmula per crear un teixit propi i poc procliu a les deslocalitzacions);

- desenvolupar i potenciar la integració en el marc europeu, reforçant l’eix mediterrani, tant en ferrocarrils com per via marítima;

Altres mesures que permetrien millorar la qualitat de l’ocupació i del conjunt de l’economia serien:

- incrementar el salari mínim fins als 1.200 € (el 60% del salari mig, tal com recomana l’OIT) i crear un nou subsidi d’atur permanent que aporti el mínim per viure i que estigui lligat a la formació, per tal de fer front a la reducció continuada del poder adquisitiu de les classes treballadores;

- transferir progressivament les competències en matèria laboral a les comunitats autònomes (reformant la Constitució, si és necessari), per tal de poder impulsar el Marc Català de Relacions Laborals i respostes adequades a cada context, segons les característiques, necessitats i possibilitats de cada país, eliminar completament l’espoli fiscal que pateixen els Països Catalans i potenciar decididament els seus ports i aeroports;

- lluitar decididament contra la temporalitat amb un increment de les inspeccions de treball, per detectar i eliminar la gran quantitat de temporalitat fraudulenta que afecta sobretot la gent jove i limitant els exagerats índexs de temporalitat en la contractació a l’administració pública;

- lligar el debat sobre les cotitzacions socials a la necessitat de plantar cara al frau fiscal (representa el 25% del PIB de l’Estat espanyol, ja que l’Estat espanyol gasta només un 0,07% del PIB en recaptar impostos, quan Suècia se’n gasta un 0,34%, per exemple, i això afavoreix les rendes altes) i aprofundint en la progressivitat fiscal (l’espanyol és el segon estat amb un sistema de redistribució fiscal més ineficient de la UE i el 2n de l’organisme amb majors diferències socials en el seu si);

- assegurar el crèdit a la petita i mitjana empresa intercedint en els bancs i caixes que han rebut suport públic o gestionant el crèdit directament des d’un organisme públic, sense intermediaris, com a embrió d’una futura banca pública.

Des de la Intersindical-CSC es defensa que només amb mesures encarades en aquesta línia es faria front a les causes reals de la crisi, les quals disten molt de suposades excessives despeses empresarials o massa rigidesa del mercat laboral i responen, per contra, a un model productiu altament dependent i especulatiu i una reducció constant de la capacitat de consum de la població, a causa de les creixents desigualtats socials existents.