Segons les darreres dades publicades pel ministeri de Treball espanyol, el darrer mes del 2009 va seguir la tònica general de la resta de l’any i ha sumat un nou augment en el nombre de persones desocupades, arreu del país. Així, s’han sumat 15.209 nous/ves aturats/des, per tal d’arribar a una xifra que el govern central eleva fins a 1.130.706, als Països Catalans sota administració espanyola.

D’aquesta manera, l’increment anual s’ha situat en el 32,35%, malgrat que, si tenim en compte les dades de finals de 2007, abans que comencés la crisi, el nombre de persones sense feina ja ha augmentat un 112,74%. Tanmateix, quant a les xifres del 2009, el sotrac patit als Països Catalans ja és molt superior al del conjunt de l’Estat espanyol, on l’atur és actualment un 25,4% superior a fa un any (fins a 7 punts menys que en el nostre país). Novament queda clar fins a quin punt la manca de competències en matèria sociolaboral i l’espoli fiscal han impedit impulsar una política de defensa de l’ocupació i el teixit productiu que previngués o frenés l’impacte de la crisi i la precarietat afegida a les classes treballadores.

En el següent requadre, es poden observar concretament les xifres sobre la variació de l’atur a les Illes Balears i Pitiüses, Catalunya i el País Valencià, aquells territoris del país que té en compte el ministeri de Treball a l’hora de publicar les dades:



Així, cal destacar que, durant el mes de desembre, allà on més ha crescut l’atur ha estat Tarragona (1,98%), seguida d’Alacant i Castelló (ambdós un 1,79%), mentre que allà on ho ha fet en menor mesura ha estat a Lleida (0,33%) i Barcelona (1,05%). En termes anuals, la província més afectada (també en el conjunt de l’estat) ha estat Castelló (46,7%), seguida de Lleida (37,46%), mentre que, per contra, qui menys ha patit l’increment han estat les Illes Balears i Pitiüses (24,28%) i Alacant (29,51%).

Quant a col·lectius, durant aquest mes, els homes han patit més la destrucció d’ocupació que les dones, ja que la finalització de les obres previstes en el PlanE ha provocat un creixement de l’atur en un sector típicament masculinitzat com el de la construcció del 5,59%, mentre que aquest increment ha estat menor en el cas de la indústria (1,41%), l’agricultura (1,35%) o el sector serveis (0,42%). La darrera posició d’aquest últim es pot entendre a causa de les contractacions de temporada per a les ventes de Nadal, el que també ajuda a explicar que el nombre de joves a l’atur s’hagi reduït o que el 90,16% dels contractes firmats durant el desembre siguin temporals.

Per altra banda, cal destacar que el nombre de persones immigrades sense feina (i apuntada a un servei d’ocupació públic) s’ha incrementat un 41,9% anual i ja representen una cinquena part dels aturats i les aturades actuals, als Països Catalans. Igualment, malgrat el nou subsidi dels 420€, encara hi ha més de 250.000 persones al país que no cobren cap tipus de prestació, un 22,36% del total i que pot ser una xifra molt major, si tenim en compte tota aquella gent que directament no està inscrita als serveis públic d’ocupació i que, per tant, aquestes dades ignoren.

Queda cada cop més clar, doncs, que, un any més, el govern central ha estat incapaç de posar fre a una xacra que afecta cada cop més treballadors i treballadores, i que serà impossible combatre insistint en fórmules caduques que ens han dut fins aquí, com la moderació salarial (per exemple, amb un ridícul increment del salari mínim) o la flexibilitat laboral. Per aquest motiu, es fa urgent cedir els recursos i les competències en matèria laboral als Països Catalans, per tal de poder implementar amb celeritat mesures de defensa de l’ocupació de qualitat que es basin en el manteniment dels llocs de treball, el reforçament de les prestacions socials i els serveis públics, una fiscalitat progressiva, l’augment del poder adquisitiu i un nou model productiu, mitjançant l’edificació d’un marc català de relacions laborals adequat a les nostres característiques i necessitats.