(Extret del web de la Federació de Serveis de la Intersindical-CSC)

La crisi econòmica que ens afecta omple planes de diaris,noticiaris i converses. Estem indignades pel fet que qui, amb les seves actuacions econòmicament carronyaires, ha provocat aquesta situació està rebent ajuts per part dels estats per a salvar els mobles d'un sistema econòmic que fa aigües per tot arreu.

Així mateix, estem indignades perquè se'ns ha relegat al paper d'observadores passives sense capacitat de decissió. I la nostra vida se'n resent en tots els aspectes; la feminització de la precarietat laboral o l'economia submergida no tan sols no minva, sinó que creix de manera escandalosa davant la passivitat de les diverses administracions públiques.

La conciliació de la vida personal i laboral és impossible d'assolir a sectors com ara l'hostaleria, la neteja, el comerç o l'atenció a les persones. Les dobles jornades laborals - jornada remunerada i jornada no remunerada en arribar a la llar – lluny de desaparèixer, són contemplades com a quelcom inherent a la nostra condició de dones. I en el cas de les famílies monoparentals la situació pot arribar a ser dramàtica atesa l'actual situació
econòmica i del mercat de treball.

Davant d'això, nosaltres les dones hem de fer un clam contundent per la unitat dels treballadors i les treballadores. Hem de participar, mobilitzar-nos, plantar cara a les injustícies que patim com a classe, com a persones i com a poble.

Nosaltres, les dones, hem de fer un pas endavant i organitzar-nos, aportar el que puguem per a generar un moviment de transformació social que posi fi a l'actual estat de les coses. I ho podem fer des de la vida personal, el centre de treball, el sindicat, la nostra vila, el país sencer... Els únics filats existents són aquells que assumim com a impossibles de tallar.

Solidaritat és nom de dona.