Clicant a cada punt, pots consultar de quin ens es tracta i qui hi governa
La principal mesura per prevenir el contagi del coronavirus és restar a casa i evitar sortir-ne si no és per imperiosa i justificada necessitat. Així ho han entès les administracions públiques del nostre país -malauradament, no bona part del sector privat-, que han limitat el treball presencial als serveis essencials -l’esforç dels que s’hi dediquen no el deixarem mai de reconèixer i aplaudir, tant en l’àmbit sanitari com d’altres-, prioritzant el teletreball quan és possible i, quan no ho és, enviant igualment els treballadors i treballadores a casa. Des de la Intersindical-CSC creiem que, en els casos de famílies amb menors de fins a certa edat o gent gran dependent, el teletreball no hauria de ser una opció, des d’una òptica de benestar i justícia social, atès que condemna les persones afectades -sovint dones- a la doble jornada laboral, a causa d’una força sobrevinguda i compartida com el tancament d’escoles o la suspensió de la feina de persones cuidadores. Lamentem, per tant, que pràcticament enlloc no s’hagi tingut en compte aquesta casuística a l’hora de valorar mesures de conciliació real.
On sí que hi ha una diversitat clara d’actuacions és a l’hora de considerar recuperables o no els dies en què els treballadors i les treballadores han hagut d’anar a casa sense possibilitat de teletreball. La Generalitat va dictaminar per la seva plantilla -després d’una reclamació de la Intersindical-CSC perquè es modifiqués l’ordre inicial- que li concedia permisos per deures inexcusables de caràcter públic a l’empara de l’article 96.1.d) del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, amb el matís que es podria interrompre aquest permís per la necessitat de prestar serveis puntualment per teletreball, si era de menester. Es tractava, en tot cas, de permisos no recuperables.
La Intersindical-CSC considerem que aquests dies de confinament no són vacances, no són permisos que els empleats i les empleades públiques hagin demanat voluntàriament per al seu gaudi, sinó que es tracta d’una força major que ha requerit de la responsabilitat de totes i tots per quedar-nos a casa i frenar el més aviat possible la propagació del coronavirus. Es per això que no entenem que no es paralitzi també tot el sector privat de serveis no essencials, però encara menys, pel seu caràcter públic exemplar, que determinats ajuntaments i altres ens locals considerin que els seus treballadors i treballadores hauran de recuperar posteriorment aquests dies, a costa de les seves vacances o futures hores extraordinàries, com si haguessin aprofitat els actuals per marxar de viatge de forma premeditada, i reclamem que rectifiquin i passin a considerar aquests permisos com a no recuperables.
Per això, des del sindicat hem elaborat un mapa col·laboratiu en què anirem situant els diferents ajuntaments i ens locals, en funció de si fan recuperar o no els dies, per fer pressió conjunta per tal que tots ells prenguin un criteri comú i de respecte dels drets de les seves plantilles.
Pregaríem que, si treballes en algun consistori o administració que no hi tenim contemplada, o coneixes alguna persona que ho faci, ens enviïs un correu a administracions.locals@intersindical-csc.cat, indicant la seva casuística, per tal d’incloure-ho. També si ha canviat la decisió inicial que hi tenim reflectida, per modificar-ho igualment. En paral·lel, la Intersindical-CSC també hem enviat correus als diferents partits amb responsabilitats municipals en consistoris que fan recuperar els dies o no han aclarit aquesta circumstància (JxCat, ERC i PSC) i a les entitats municipalistes per tal que dictin recomanacions en aquest sentit i seguirem fent-hi pressió allà on calgui.
Per ara, s’ha rebut resposta d’ERC assegurant que comparteix el criteri de la Intersindical-CSC i mostrant voluntat de col·laborar perquè aquest s’apliqui en el conjunt d’ens locals.
