Sindicats i entitats de bombers d’Euskal Herria, Galiza i dels Països Catalans, entre els quals la secció sindical de la Intersindical-CSC, han signat un comunicat conjunt per rebutjar la intromissió d’unitats de l’exèrcit espanyol en tasques de protecció civil i emergències. Intervencions amb una desproporcionada ostentació de personal, vehicles i material, que obeeixen a un impuls polític més que a necessitats reals de la ciutadania.
Les organitzacions signants considerem que les imatges de militars fent tasques civils no tenen altre objectiu que justificar les obscenes partides econòmiques que l’estat espanyol destina a despeses militars i rentar la imatge d’un exèrcit de dubtós tarannà democràtic.
Els bombers i les bomberes, juntament amb altres treballadors i treballadores dels nostres països, formem part del personal que ha estat en primera línia des de l’inici, patint la manca de material que garantís la nostra pròpia salut, sense poder accedir a anàlisi de contagis, amb plantilles minvades, doblant jornades i torns, i, en definitiva, posant en risc la nostra pròpia salut, amb l’únic objectiu de garantir la salut de la ciutadania. En multitud d’ocasions ens hem ofert a treballar de forma voluntària fora de les nostres jornades laborals, així ho estem fent i ho seguirem fent mentre sigui necessari.
Les polítiques d’austeritat dictades des de Brussel·les, ordenades des de Madrid i executades pel governs basc, navarrès, gallec, valencià, illenc i català han deixat els nostres serveis públics sota mínims. Això ha suposat una precarització dels treballadors i de les treballadores i, en definitiva, un afebliment del sector públic en favor del capital.
Portem molts anys patint retallades econòmiques en tots els àmbits excepte en Defensa, que ha incrementat el seu pressupost, el que ha deixat una situació especialment precària en sanitat i en emergències. L’exèrcit ha estat eina de repressió i control per oprimir la voluntat de llibertats nacionals i drets socials dels pobles basc, gallec i català, i de tota la classe treballadora. El mateix exèrcit que està patrullant nostres carrers retallant, encara més, les llibertats civils.
Davant d’aquesta crisi sanitària reivindiquem una sortida civil amb uns serveis públics forts en les que els nostres respectius pobles tinguin capacitat de decisió per gestionar els nostres propis recursos, sense ingerències centralitzadores a toc de cornetí casernari. Que es destini bona part de les despeses militars per a despeses socials.
