La quantitat de treballadores i treballadors afectades per ERTO a Catalunya frega els 680.000, al voltant d’una cinquena part del total de persones assalariades -i prop d’1,2 milions en el conjunt dels Països Catalans-, així com 140.000 persones més hi van perdre la feina durant el març -240.000, al conjunt dels Països Catalans-. I milers d’aquests cobren unes prestacions per sota del llindar de risc de pobresa, segons denuncia la Intersindical-CSC. Això es deu al centralisme i uniformisme del govern espanyol a l’hora de planificar la lluita contra la pobresa, que no entén de diversitat territorial i condemna les classes populars catalans a majors cotes de precarietat.
El llindar màxim de la prestació d’atur que perceben les persones afectades per un ERTO és, aproximadament, d’uns 991,2 euros nets mensuals, en cas de no tenir filles o fills a càrrec. En cas de tenir-ne una, la quantitat s’eleva a uns 1.119 euros i, si en són dues, a 1.247,2 euros. Unes quantitats que se situen per sobre del llindar de risc de pobresa a nivell estatal, però no a Catalunya, on el cost de la vida és més elevat.
I és que el llindar de risc de pobresa és una quantitat relativa que equival al 60% de la mediana salarial de cada territori, atès que es vincula al cost de la vida de cada lloc i al seu nivell de desigualtats internes. A nivell català, segons càlculs de la Intersindical-CSC (en base a l’enquesta de condicions de vida i l’enquesta trimestral de cost laboral de l’INE), el llindar de risc de pobresa a Catalunya se situava a finals de 2019 en 938,8 euros nets mensuals en cas de no tenir infants, just per sota de la prestació màxima d’atur que perceben les persones desocupades o en situació d’ERTO. En cas de tenir infants a càrrec, però, la quantitat se situa per sobre de la percepció corresponent, amb una diferència de prop de 250 euros en cas de tenir-ne dos. L’uniformisme estatal en les prestacions d’atur, per tant, relega a la pobresa milers de mares i pares afectades per ERTO o sense feina a Catalunya, sobretot en llars monoparentals o si conviuen amb altres persones també dependents o sense ingressos.
| Prestació mensual neta per ERTO | Llindar de risc de pobresa a Catalunya | Llindar de risc de pobresa a Espanya | |
| Cap infant | 991,2 | 939,8 | 752,6 |
| Un infant | 1.119 | 1.221,8 | 978,3 |
| Dos infants | 1.247,2 | 1.503,7 | 1.204,1 |
Alguns estudis ja han evidenciat que el cost de la vida a Catalunya és dels més cars a l’Estat, amb diferències de fins a un 30% amb alguns territoris com Extremadura o les Canàries. Per això, la Intersindical-CSC denuncia que situar prestacions o topalls d’aquestes de forma homogènia arreu, sense tenir en compte aquestes diferències de preus, condemna a una major pobresa les persones amb baixos ingressos dels territoris on els productes de primera necessitat -com l’habitatge o el cistell de la compra- són més cars.
La visió uniformitzadora de l’Estat, però, evita incloure aquesta visió en les polítiques de lluita contra la pobresa i la República catalana seria la via més ràpida per garantir els mínims per a una vida digna per a les persones necessitades a Catalunya. A curt termini i davant l’emergència sanitària i laboral pel coronavirus, però, la Intersindical-CSC exigeix a l’Estat que no deixi cap treballadora o treballador afectada per ERTO o aturada per sota dels llindars de risc de pobresa, adaptant els topalls a nivell territorial per aconseguir-ho. Aquest és un problema endèmic, però que pren especial rellevància en uns moments com els actuals en què la quantitat de persones afectades es multiplica.
Igualment, la Intersindical-CSC també reclama que el nou subsidi per a les persones sense dret a atur -de 440 euros a tot l’Estat- tingui en compte les diferències del nivell del cost de la vida, igual que el nou Ingrés Mínim Vital que prepara el govern espanyol, que no hauria de tornar a caure en la seva visió uniformitzadora i centralista clàssica. El sindicat, de fet, fa temps que reclama que el salari mínim interprofessional tingui en compte aquests criteris -com passa a molts estats del món i seguint les recomanacions d’organismes internacionals-, fixant-ne un a nivell català de 1.320 euros.
En aquest sentit, la Generalitat valenciana ha aprovat un complement de 150 euros per a totes les valencianes i valencians afectades per un ERTO, per evitar que la reducció d’ingressos les precaritzi encara més. Malgrat que aquesta és una tasca que competeix al govern espanyol, la Intersindical-CSC també reclama al Govern català que, en lloc de destinar milions en recursos per compensar la sanitat privada o als hotels habilitats per a l’atenció sanitària, redirigeixi el màxim de recursos a les treballadores i treballadors en situació d’atur o ERTO, o a les persones autònomes en dificultats. Cal garantir un mínim benestar a la ciutadania per davant dels ingressos a la sanitat privada o al sector hoteler.
