La Covid-19 ens ha fet entrar de cop en el teletreball tot i que ja hi anàvem, a una altra velocitat. Aquest nou escenari ens ha portat aspectes bons i dolents en línies generals. Aquí l’objectiu és examinar quins són els danys a la salut que ens pot causar, de la mateixa manera que sempre hem valorat els de qualsevol altra tasca. Però, a més a més, en aquest cas els riscos estan agreujats pel confinament que ens ha imposat la pandèmia. Per això, l’entrada al teletreball de forma forçada i precipitada ens crea el dubte de si s’està gestionant adequadament a les empreses des del vessant de la seguretat i la salut laboral.
Per començar, veiem que quan treballem des de casa ho fem dins un espai d’unes determinades característiques com el volum, la il·luminació, el soroll, la temperatura, etc. Amb un determinat mobiliari que la majoria de cops s’havia comprat amb unes altres finalitats que no pas les d’una oficina, amb un determinat ordinador, connexió a internet, velocitat de dades, etc. I també, de vegades, amb altres interferències de caràcter humà com nens o d’altres persones.
Recentment, l’Organització Internacional del Treball (OIT) ha dit que teletreballar durant un període prolongat de temps, barrejat amb l’aïllament provocat per la Covid-19, s’ha associat a alts nivells d’ansietat, depressió, estrès, irritabilitat, insomni, esgotament i també a la sensació de desbordament de la càrrega de treball i la conseqüent pèrdua del control sobre el treball. En concret, ens ha condicionat pel següent:
- El tecnoestrès i l’addicció a la tecnologia i a la sobrecàrrega que augmenta la fatiga, la irritabilitat i la incapacitat de desconnectar del treball i descansar adequadament.
- L’augment del consum de l’alcohol i altres drogues que poden augmentar les emocions negatives, disminuir el rendiment i contribuir a l’augment de l’agressió i la violència.
- El comportament sedentari o prolongat, treballar en una mateixa posició durant llargs períodes sense moure’s, augmenta el risc de problemes de salut, inclosos els trastorns musculoesquelètics (TME), la fatiga visual, l’obesitat, les malalties cardíaques, etc.
- Les eines tecnològiques i d’internet lentes o deficients també poden causar frustració i irritabilitat. S’han de garantir eines adequades que funcionin.
- L’ergonomia dels mobles de casa pot no ser òptima pel teletreball prolongat. Per tant, l’empresa ha de preocupar-se i ocupar-se dels principals aspectes de l’ergonomia dels teletreballadors/es.
- A causa del prolongat aïllament, existeix el risc d’esgotament i de sensació d’exclusió, la qual cosa requereix que s’ofereixi el suport necessari.
- S’agreugen els conflictes entre el treball i la vida privada i els desafiaments relacionats amb la gestió dels límits entre el temps de treball i les obligacions personals, inclosa la incapacitat de desconnectar-se del treball i descansar. Això és especialment cert en el cas de les persones amb responsabilitats de cura.
En definitiva, és per tots aquests motius que no ens podem descuidar, principalment, dels riscos psicosocials i els ergonòmics en el teletreball. Igualment i molt important és no descuidar l’observatori de gènere, el fet d’estar a casa tot el dia no vol dir que la dona hagi de fer-se càrrec de les feines de la casa en solitari o de les feines de cures. El fet que el teletreball s’efectuï des de casa no ha de suposar cap diferència amb relació a la igualtat de sexes i el repartiment de les tasques de la llar i de cures.
Les mesures preventives han de començar per establir clarament les responsabilitats de cadascú: empresariat i treballadors/es. I sobretot establir eines de suport per a les persones que realitzen teletreball: protocols ergonòmics específics pel teletreball, mecanismes que assegurin intercalar pauses de descans garantint que no els perjudicaran, promoure l’exercici i l’alimentació saludable, suport psicològic o el dret a la desconnexió digital.
