– Intersindical (I) Per què vas decidir implicar-te a la Intersindical?
–Laia Fusté (LF) Per un tema de congruència. Desitjar que se’ns reconegui com a Nació i pertànyer a un sindicat que ignora o inclús en ocasions, menysté aquest desig, no tenia massa sentit per a mi. A companys que treballaven per algun d’aquests sindicats els vaig reconèixer la feina ben feta, però necessitava posar ordre. Volia trencar lligams amb l’estat espanyol.
-(I) El Cos d’Agents Rurals és un Cos sovint invisibilitzat, a què penses que es deu aquest fet?
-(LF) Diria que poden ser uns quants , els motius. Som un cos petit (menys de 500 agents en actiu per tot Catalunya) que no s’ha volgut ampliar amb el pas dels anys, només mantenir (i amb prou feines). De fa un temps tenim una Direcció General però amb una manca de personal importantíssima. Aquí caldria sumar-hi la voluntat del departament corresponent a voler-nos mostrar o no, i com que no sempre hem estat ben vistos per part d’algun sector econòmic implicat directament amb el departament, la invisibilització ja els resultava. Penso que ara, a Interior, canviaran algunes d’aquestes mancances.
– (I) Quines són les principals millores laborals que reclameu pel vostre col·lectiu?
– (LF) Per començar, i en majúscules, l’AUGMENT DE PLANTILLA. Aquest augment ha de ser per la base, i no creant únicament places de comandaments. Com es vol fer un cos jerarquitzat, que hauria de ser piramidal, amb una base petita? Diuen que al 2024 serem 800. Hi confiem?
Una altra cosa que s’ha d’adequar amb immediatesa són les taules retributives, i no només per als nous comandaments que han entrat: aquestes taules s’han d’equilibrar per a tothom perquè hi ha desajustos que vénen de fa molts anys i no hi ha hagut voluntat de resoldre-ho.
També cal la regulació de la segona activitat, la possibilitat de la jubilació anticipada, uns pressupostos que ens permetin realitzar hores extres i cobrar-les, no recuperar-les únicament, tenir bases en condicions…
– (I) Amb el canvi de govern els agents rurals també heu canviat de departament, d’Agricultura a Interior. Com valoreu tu i la resta de companys de la secció sindical aquest canvi? Penseu que les vostres condicions laborals poden canviar?
– (LF) En principi la sensació és que ara estem a un departament que quant a cossos tenen experiència i ens volen. A Agricultura sempre hi havia la sensació de ser un Cos molest i desagradable i de no voler-nos massa.
No sabem com anirà a Interior i la “por” que hi ha és la possible absorció per part dels Mossos, o una redistribució d’efectius fins a fer desaparèixer (crear una Agència Catalana de Natura tampoc no ha traquil·litzat massa…). Segons ens diuen i mostren, la intenció és potenciar el Cos, però també ens van manifestar que “a mig termini no hi ha previst cap canvi”. Ja veurem a llarg.
Quant a condicions laborals pensem que poden anar a millor ja que Interior és un departament potent i amb major pressupost. Qualsevol altra condició laboral, com per exemple els horaris o els quadrants, penso s’hauria de consensuar amb la part social i, en tot cas, hauria d’anar lligada a un augment real d’efectius.
– (I) Estem a punt d’acabar una altra campanya d’estiu… quina valoració fas d’aquesta campanya?
– (LF) Ha estat una campanya dura quant a incendis. S’arrossega una sequera important i els dos episodis de molt alt risc durant l’estiu ha suposat allargaments de jornades durant molts dies. Aquest any s’ha demanat que de manera voluntària persones que estaven de vacances o de descans s’incorporessin a la feina i, sense tenir dades ara mateix, diria que hem respost per poder donar servei al país.
(I) Per acabar, els sindicats del règim a Catalunya continuen sent molt forts. Quin és el camí, segons tu, per poder fer créixer opcions com La Intersindical?
– (LF) Com deia al principi, penso que hi ha moltes persones que voldrien fer el canvi però les lleialtats els impedeixen fer-ho. Dit això, la Intersindical ha d’apretar per estar en totes les negociacions importants i mirar de fer un sindicalisme honest, amb valors, sense trampes i madur, sense infatilismes ni cap sentiment d’inferioritat: som joves però de pas ferm.
