Entrevista a en Marc Ferrer, representat laboral del Departament d’Interior i Bomber voluntari
Per què vas decidir afiliar-te a La Intersindical?
Fa anys havia estat afiliat a un altre sindicat, més per ajudar a un projecte personal de companys, que no pas per convicció. Amb el temps em vaig adonar que aquest sindicat malgrat haver-hi bona gent a dins, no era l’eina adequada, ni en l’àmbit social, ja que ara són un miratge del que va arribar a ser als anys 70 i 80, ni en l’àmbit nacional, ja que és un sindicat que accepta l’autonomisme i el règim del 78.
A finals del 2018 quan el país estava passant un dels seus pitjors moments vaig decidir fer el pas i afiliar-me a la Intersindical. Ho vaig fer per iniciativa pròpia, després de setmanes de reflexió i de llegir molt tot el que es publicava. Em veia reflectit en l’estat d’opinió de la Intersindical i vaig decidir afiliar-me. Fa anys que milito a l’independentisme i el món sindical era un mica desconegut: això també em va motivar.
-Fa poc vas sortir delegat, representant dels laborals d’interior. Quines són les teves prioritats? Quines millores col·lectives s’haurien de garantir?
Em vaig decidir presentar després de veure que hi havia una certa comoditat i passivitat. Potser és una percepció que tenia des de l’exterior, i això també és un aspecte que m’agradaria canviar. Si els sindicats estem fent molta feina, cal que també arribi a la resta del col·lectiu, i no només que tinguin present els sindicats quan hi ha eleccions o cada gener quan venen a repartir els calendaris.
Com a delegat, intentaré que s’aconsegueixi respectar i complir tots els drets que tenim els treballadors, però sobretot que no hi hagi cap més retallada ni retrocés. Tot i això, reconec que el món de l’Administració, amb d’estatuts, convenis, reglaments, instruccions, etc., és un garbuix burocràtic i els alts càrrecs se la saben molt llarga. Ens cal aprendre molt encara. Però és una motivació.
Dins de les millores col·lectives que s’haurien de garantir, que la gent estigui a gust laboralment, vol dir que les condicions de les sales siguin les adequades, que tothom tingui la formació necessària i que, com he dit abans, es respectin tots els drets. A més, la majoria de nosaltres tenim un contracte d’interinitat i cal consolidar que les places siguin per sempre.
– A part de TEOC també ets bomber voluntari, com esteu els bombers voluntaris?
Per mi, s’ha de reformular el model mixt de bombers que hi ha a la Generalitat i tot això és un debat molt extens. Però si cal resumir com estem els bombers voluntaris, som un col·lectiu que ens apassiona el que fem, però que estem abandonats i menyspreats, tant per l’administració, com per la majoria de sindicats. Per sort, la sectorial de bombers de la Intersindical és conscient de la realitat i existeix molta empatia, tot i que jo també sóc conscient que a vegades, els interessos d’un col·lectiu de funcionaris poden xocar amb els interessos d’un col·lectiu de voluntaris.
– Quin paper creus que ha de tenir La intersindical en la construcció d’un estat propi?
Des de la lluita dins la vessant social. De res em serveix tenir un estat propi si és un calc dels estats capitalistes de la Unió Europea. La independència ha de ser la punta de llança de la transformació social de Catalunya i La Intersindical ha de liderar aquesta qüestió. L’alliberament no tan sols ha de ser nacional, sinó també social, i la Intersindical ha de convèncer la classe treballadora d’aquestes millores, però s’ha de fer des de l’exemple de la lluita per anar transformant el país perquè sigui més just socialment.
