La Intersindical s’ha adherit al manifest “Davant l’obligada i urgent renovació de la direcció de la CCMA” impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) i el Sindicat de Periodistes de Catalunya/Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC), conjuntament amb els organismes de representació laboral i professional dels treballadors de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), com són els comitès d’empresa i consells professionals per demanar al Parlament la renovació urgent de la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
L’actual Consell de Govern de la CCMA està caducat de fa anys i es vol un procés que superi les quotes de partit (per majoria qualificada de dos terços del Parlament) i que escolti a tots els sectors implicats: col·legis i organitzacions professionals, entitats culturals i de la societat civil en general, i representants dels treballadors i treballadores de la CCMA. Cal afrontar els reptes i les amenaces que suposa la ràpida transformació del sector, amb els canvis de fons en els hàbits de consum de la informació i l’entreteniment, l’impacte monopolístic i homogeneïtzador de les plataformes globals, l’eclosió de les ‘fake news’ i la devaluació informativa, que amenacen tant els serveis públics com a les llengües i cultures minoritzades.
Els mitjans de comunicació públics, democràtics, plurals i en català són una eina fonamental per construir un futur compartit al nostre país. Cal que al capdavant dels mitjans de comunicació públics de la Generalitat de Catalunya hi hagi persones amb mèrits rellevants i acreditats per a un projecte de gestió innovador i independent, i que tinguin com a únic objectiu fer de la CCMA un motor al servei de la informació rigorosa i plural que sigui una referència, per a tota la societat, de la creació de continguts de qualitat, de la indústria audiovisual i de la revitalització de l’ús social del català (precisament en l’àmbit audiovisual, on està en més inferioritat).
En un moment que els mitjans de la CCMA són l’objectiu de sectors autoritaris i reaccionaris, una societat democràtica no pot deixar la comunicació només en mans de grups privats per les servituds que això implica respecte dels grans poders econòmics. Perquè sense mitjans públics independents i al servei de la ciutadania no hi ha democràcia.
