El 2022 hi ha un pressupost total de 6.681€. Aquest increment suposa que la partida d’educació passi a representar el 3,7% del PIB (la mitjana europea és del 4,6%), però lluny del 6% que marca la llei d’educació.
Inici gratuïtat P2. Gratuïtat escola bressol de 2 a 3 anys. Despesa de 90 milions d’euros, que s’avalua com a insuficient. La gratuïtat només s’aplicarà a les escoles bressol públiques. El problema és que no n’hi ha suficients per atendre tota la demanda. A Catalunya, n’hi ha 1.700, més de 700 són privades, 927 municipals i el departament d’educació només n’és titular de 42
Reducció de ràtios. Mesura que s’aplicarà a P3 i les classes passaran de 25 a 20 alumnes. Implicarà la contractació de 1.545 personal docent no universitari.
Formació professional. Pla de xoc formació professional de 22,8 milions €. Un salt exponencial en comparació amb la inversió del 2020 (7 milions), però que quedarà curta per fixar les bases per consolidar un model de formació professional sòlid i prestigiat socialment.
Valoració de La Intersindical
- De les taxes no se’n parla. Persistència de les taxes que han de pagar els alumnes de grau superior. Res és diu d’abolir-les. Unes taxes que són les més elevades de l’Estat espanyol juntament amb Madrid.
- Manca d’escoles bressol públiques. És un problema endèmic que els pressupostos del 2022 no plantegen començar a solucionar. La demanda d’escolarització de 0 a 3 anys és molt superior a l’oferta, la qual cosa suposa per a moltes famílies un desemborsament econòmic inabastable.
- L’epidèmia de la segregació escolar no s’atura. Empitjora. Així ho ratifica un recent estudi de la Fundació Bofill. El 83% de les escoles i instituts vulnerables van rebre matrícula viva –alumnes que arriben a mig curs i que sovint arrosseguen una motxilla vital complicada–, cosa explícitament prohibida al pacte contra la segregació escolar aprovat fa dos anys i que complica encara més la situació d’aquests centres. Un de cada tres nois i noies arribats durant el curs 2019-20, normalment procedents de famílies immigrades o expulsades econòmicament, van anar a parar a una d’aquestes escoles o instituts. En els últims cinc anys, els centres que es poden considerar segregats han passat de 400 a 420. La taxa d’alumnes per sota del llindar de la pobresa és del 21,3%. És a dir, 120.000 alumnes tenen necessitats educatives especials. No podem permetre que l’escola pública esdevingui el recurs educatiu exclusiu de les famílies amb menys recursos. Ni tampoc és admissible que dins del sistema públic la classe mitjana il·lustrada creï els seus guetos educatius o, encara pitjor, que es refugiï en aquest sistema d’escoles privades progressistes, que titllen de “lliures”.
- Infrafinançament històric de les universitats. És absolutament prioritari augmentar el finançament de les universitats, tant en termes de contractació de professorat com en termes de projectes de recerca
En termes generals des de La Intersindical considerem que situar-se en un finançament semblant a 2010 comporta una manca d’avançament en termes d’inversió de futur en una matèria com és l’educació, tant universitària com no universitària, que no és pròpia de països desenvolupats. De la mateixa manera des de la Intersindical mostrem la nostra preocupació per la manca d’un model de recerca de país, i el seu respectiu finançament, que posi de manifest un model de futur com a país.
