La Llei 31/95, de 8 de novembre, de PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS, és clara quant al Dret d’informació, consulta i participació dels treballadors (art.18) en aquest àmbit. Els treballadors, mitjançat els nostres representats, tenim el dret a participar en les decisions que es prenen en matèria de prevenció de riscos i seguretat laboral, també tenim el dret a fer propostes i a opinar sobre la protecció, la seguretat, la salut i no cal dir que evidentment davant qualsevol problema o per exemple, una pandèmia, en volem ser informats, si més no, amb l’antelació que sigui possible.
Doncs us hem de dir que, tot i l’imperatiu legal, aquesta no és pas la situació habitual a l’Administració, lamentablement no es treballa així.
Un clar exemple és que durant la 1a quinzena de desembre hi va haver diverses reunions de la comissió Paritària general i sectorial de Prevenció de riscos, i tot i la insistència de tota la part social en referència a les mesures preventives previstes per a la 6a onada, l’Administració es va dedicar a tirar pilotes fora per tal de no dir res. La instrucció 3/2021 va arribar de sobte el 23 de desembre a través Funció Publica i els plans de contingència de cada departament van arribar després i tot sense cap mena de reunió extraordinària ni res que se li assembli per tal de poder parlar i/o consensuar, o si més no, per ser informats.
Manca de previsió? Després de gairebé dos anys de pandèmia…
Nul·la organització?, manca d’integració de la prevenció?, manca de dimensionament dels recursos dels serveis de prevenció? o manca de disposició per fer les coses bé i adaptar-se ràpidament cada vegada? Tot i que hi ha una llei del 1995 que deixa ben clar els procediments a seguir.
Falta de voluntat per treballar i consensuar mesures amb els representats dels treballadors? Deixem les respostes a criteri de cadascú!
