Entrevista a n’Alfons Tormo, bomber i delegat sindical de La Intersindical
– Per quin motiu vas decidir afiliar-te a la Intersindical i lluitar pels teus/vostres drets des de les files del sindicat de classe i independentista?
Per contestar t’he de posar en antecedents. Fa més d’onze anys que escric setmanalment el meu propi blog, on parlo exclusivament de bombers, dels nostres neguits i les nostres condicions tant als incendis com dels nostres mitjans (parcs, vehicles, horaris, etc.).
Aquesta anàlisi setmanal del Cos m’ha permès adonar-me de moltes de les nostres mancances com a servei de bombers. Per una part m’ha fet conèixer-me a mi mateix, buscar la manera d’aprendre de tot allò que no dominava, però també m’ha permès veure que hi ha tota una realitat, la sindical, que no estava coberta. Sovint hi havia una escletxa massa gran entre les necessitats dels bombers i allò que reclamen els sindicats de tota la vida. Per exemple demanar vaga, no fer hores, nombrosos acords sense cap mena d’informació/consulta als bombers… vaja, tota una manera molt obscura de treballar que allunyava cada cop més els bombers dels seus representants.
En aquest sentit, hi va haver un moviment de bombers que es varen ajuntar per presentar-se a les eleccions. D’aquí va sortir un primer grup, que va tirar endavant amb molt pocs recursos, però que va obrir-se un primer camí. Davant les últimes eleccions sindicals, vàrem decidir fer un pas endavant i començar a ser realment actius i decisius. El nostre perfil de persones modernes, independentistes, lliures i sobretot no tenir lligams amb el passat, ens va permetre posar-nos sota el paraigua de La Intersindical. I la veritat és que ens ha anat molt bé. Actualment, som la primera força sindical a Bombers de la Generalitat.
– Aviat caducarà l’Acord de condicions laborals del Cos de Bombers de la Generalitat (2019-2022)… quina valoració feu del compliment d’aquest Acord? Quins han de ser els objectius de la negociació sobre el nou Acord que ha de començar aviat?
A grans trets, s’han complert les noves condicions de nombre de jornades. També hi havia un paquet que incloïa la renovació del parc de vehicles i l’entrada de gairebé 1000 bombers, però això ja no és tant un acord laboral sinó de condicions de treball.
El problema el tenim principalment en dos àmbits. La Prevenció dels Riscos Laborals i el Pla de Carrera. Han estat els dos grans temes de treball.
Han hagut de ser els tribunals qui han obligat a incloure la Llei de Riscos Laborals dins la part operativa de Bombers (l’extinció d’incendis i els salvaments), les urgències per entendre’ns. Fins llavors només s’aplicava en coses molt evidents del lloc de treball (els parcs). Per una part hi ha una manca de recursos en l’Àrea de Prevenció de Riscos Laborals del Departament d’Interior. Està sobrepassada de feina i només es pot fer un 5% de les tasques que venen determinades per llei. Per l’altra, també hi ha una manca de voluntat de la mateixa DGPEIS (Direcció General Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments), ja que l’aplicació de la Seguretat i Salut li fa perdre recursos en altres aspectes que creu més importants. Però per nosaltres, per davant de la Seguretat i la Salut dels teus treballadors, no hi ha cap altre assumpte més rellevant.
Respecte al Pla de Carrera hem tingut un enfrontament molt dur. De fet, la DGPEIS i nosaltres ho veiem de manera totalment diferent. Ens ofereixen canviar hores de treball (planificades i totalment localitzades al teu lloc de treball) per una bossa d’hores equivalent però sense cap mena de planificació ni localització específica. Per a nosaltres un Pla de carrera no ens ha de canviar les condicions de treball, perquè aquí és on l’Administració juga amb les il·lusions de la gent i s’aprofita per canviar les condicions de treball en lloc de millorar-li les funcions. I això nosaltres ho hem rebutjat des del primer dia.
De fet, tant la Prevenció de Riscos Laborals com el Pla de Carrera ha desemmascarat els nostres responsables i els ha presentat com el que realment són: Gestors d’un sistema d’emergències on l’únic que val és el seu pla, però que no té en compte les propostes ni les necessitats particulars dels seus bombers.
– Creieu que el Cos de Bombers està preparat per fer front a la nova situació que ja està provocant el canvi climàtic? Com penseu que caldria reforçar el Cos davant d’aquesta nova situació?
El canvi climàtic ens afecta de dues maneres molt diferenciades. Els incendis provocats per la nova situació (més calor, més sequera) i també per la necessitat de canviar la nostra infraestructura (parcs i camions més sostenibles).
Els incendis són una part important de la nostra feina. Bombers podem dir que ens adaptem a les circumstàncies. Hem anat canviant la manera d’enfrontar-nos als incendis. Però també necessitem que es millori la gestió dels boscos. I cal afrontar la renovació de l’INFOCAT i també de l’actualització de la Llei de Bombers (llei 5/1994). Són temes que donen per a unes quantes entrevistes.
Les infraestructures del Cos de Bombers són les grans oblidades i alhora damnificades per les últimes crisis econòmiques. És on s’han patit de manera més exagerada la manca de diners. Parcs obsolets i una flota de camions envellits. Ara és el moment d’aprofitar tota aquesta renovació que s’hauria de fer el proper quinquenni, aprofitant les noves tecnologies i les maneres de construir els edificis. No necessitem edificis que guanyin premis de disseny, però sí edificis que estalviïn electricitat, que aprofitin l’energia del sol i que a més siguin senzills, així i tot, prou amplis per la plantilla d’homes i dones que acabarem sent.
– Acaba d’entrar una nova promoció al Cos de Bombers. Quin consell sindical els donaries a aquesta nova promoció (i a les que queden per venir)?
Primer que aprenguin, que siguin actius, que es barregin amb tothom i alhora que siguin crítics. Necessitem que els bombers sàpiguen la seva feina per tal de poder veure què hi ha més enllà d’un rescat o un incendi. Darrere un servei hi ha molta feina de coordinació, de pràctiques, d’avaluació i de propostes de millora. I a més som servidors de persones. Per tant, feina a fer n’hi ha molta. Un sindicat et permet afrontar de cara aquest repte. Com he dit abans, cal renovar camions, edificis, roba, material… tot això és seguretat per a nosaltres. També cal trobar l’equilibri entre les necessitats de la DGPEIS i les dels Bombers-treballadors per poder oferir un major ventall de serveis a la població. Segurament tots hem assistit a converses de sofà i de post esmorzar on arreglarem el món. Doncs el meu consell és que vinguin amb nosaltres i que busquem la manera de fer realitat totes aquestes millores que tenim a l’imaginari.
– En un context de crisi i de creixent precarització de la societat i de les condicions de vida de la gent com el que estem vivint, sou sovint els bombers (i d’altres treballadors públics) els que trepitgeu el terreny i veieu en primera persona les conseqüències d’aquest sistema. Quin paper creus que hauria de tenir el sindicat en aquest context de crisi on som?
Possiblement, aquesta és la pregunta més difícil i complexa que m’han fet mai.
La precarietat econòmica provoca moltes altres precarietats: l’energètica, la manca de llar, la manca d’un sistema de salut mental… en definitiva l’abandonament de moltes persones.
Ens trobem amb incendis provocats per la manca de recursos i que utilitzen sistemes precaris de calefacció, que provoquen morts per inhalació de fums i gasos tòxics, explosions, incendis en endolls i regletes. També ens trobem amb barraques i gent que ho perd tot per un incendi d’una llar totalment precària.
Un sindicat també hauria de poder oferir informació i formació a tota aquesta gent que no té recursos ni segurament és conscient dels perills d’aquest ús precari de la tecnologia per tal que prenguessin consciència de tot allò que haurien d’evitar, però també de com actuar si mai tenen un incendi o un problema.
I per altra, com a sindicat hauríem de lluitar encara de manera més contundent en pro dels serveis socials de l’Administració. No només per donar una llar o una bossa amb menjar; també per a fer seguiment i/o tractament de totes aquelles malalties mentals que sovint acaben patint totes aquestes persones sense recursos. O que de vegades són les malalties mentals les que l’acaben apartant de la societat.
Els sindicats tenim un gran repte. Fer que les persones siguem persones. Per una part amb una feina digna i un sou d’acord amb el nostre treball. Però també hem de fer que l’Administració pública realment administri els recursos en favor dels més febles.
Alfons Tormo
Bomber
Llicenciat en Ciències Químiques
Delegat sindical de La Intersindical
