La Intersindical rebutja el projecte de LOSU perquè manté el model “de sempre” de les universitats i no aporta solucions reals a les necessitats de les universitats catalanes
Des de La Intersindical rebutgem la LOSU perquè trobem a faltar una memòria econòmica que permet el desenvolupament real de la llei, perpetua les desigualtats entre els treballadors i les treballadores, no elimina les desigualtats de gènere de manera contundent, posa un pedaç a la temporalitat però no acaba amb la precarietat i no aposta per una millora contínua efectiva.
A finals de 2021 la Sectorial d’Universitats i Recerca de la Intersindical ens vam pronunciar sobre l’avantprojecte de ‘Ley Orgánica del Sistema Universitario’ aprovat el dia 31 d’agost pel ‘consejo de Ministros, la famosa “Llei Castells”’. En data d’1 de juliol de 2022, el ‘Gobierno’ ha aprovat el ‘Proyecto de Ley Orgánica del Sistema Universitario’, ara sota la direcció del ministre Subirats. I, com vam fer llavors, hem analitzat aquesta llei des de dos punts de vista, per una banda des d’una vessant de model d’universitat i per l’altra si aquesta llei és la que voldríem pel nostre país.
Sectorial d’Universitats i Recerca de la Intersindical posem de manifest el següent:
- Com ja vam manifestar anteriorment, en aquesta ocasió la LOSU no adjunta la Memòria Econòmica indicant quins recursos transferirà del Govern de l’estat espanyol al Govern de la Generalitat per ser aplicada, i, en ella, s’hi proposen canvis estructurals de pes. Com a sindicat nacional i de classe no entenem cap llei d’aquesta rellevància sense Memòria Econòmica que l’acompanyi. La universitat pública catalana fa temps que està infrafinançada. El país necessita una universitat pública dotada amb els recursos necessaris per fer front als nous reptes formatius i de recerca fruit dels canvis tecnològics, mediambientals, culturals i socials; i, que s’assignin recursos suficients per dotar l’estudiantat de les nostres universitats de les beques necessàries per accedir-hi.
- No volem lleis que segreguin i generin desigualtats, volem lleis que fomentin l’equitat i la igualtat: la LOSU defineix dues categories de personal docent i investigador, els que anomena ‘cuerpos docentes universitarios” (o personal funcionari) i el personal contractat, i indica que el primer col·lectiu ha de ser majoritari entre el PDI dedicat a activitats docents. D’aquesta manera, la llei continua perpetuant la segregació del personal docent i investigador, així com del personal tècnic de gestió i d’administració.
- La LOSU no posa fi a la precarietat dels treballadors i les treballadores, posa un mal pedaç a la temporalitat. Especialment, quan pretén complir la normativa de reducció de la temporalitat contractant professorat associat en modalitat de contractes indefinits a temps parcial. Exigim lleis que, per una part, apostin realment per eliminar tota aquesta precarietat que no fa més que perjudicar els treballadors i a les treballadores i, de retruc, a la qualitat del sistema universitari, i per l’altra retenir el talent docent i de recerca que forma part de les nostres universitats tenint en compte els seus mèrits i permetent una carrera acadèmica sense traves.
- Cal una universitat catalana que tingui com a eixos centrals la justícia social, que impulsi de veritat la igualtat de gènere i que compensi els greuges acumulats per part de les treballadores i estudiantes, en totes les etapes de la carrera professional pel sol fet de ser dones. Seguint la mateixa línia de tots els esborranys, la LOSU no promou ni l’equitat ni la igualtat de gènere. Continua la pressió sobre les dones per aconseguir composicions equilibrades en òrgans col·legiats i comissions d’avaluació i selecció sense compensacions específiques quantificables. Una llei que només proposa accions positives en els casos d’”igualtat de condicions”, no millora les condicions de les treballadores i estudiantes i no soluciona, ni a curt ni a llarg termini, el problema de la desigualtat estructural de gènere dins el sistema universitari.
- Cal una universitat que aposti per la millora contínua. Continuem reclamant una llei Universitària que fomenti la qualitat en la millora contínua de totes les activitats pròpies de la Universitat: recerca, docència, transferència del coneixement i compromís social i que en millori l’organització i la coordinació. Cal que totes aquestes activitats tinguin finançament suficient, unes condicions de treball dignes i que siguin reconegudes en l’avaluació del personal de les Universitats.
Com a sindicat que treballa per assolir la República Catalana independent, feminista, de dret i social, no avalem cap llei que no estigui desenvolupada i refrendada per la ciutadania o col·lectiu a qui afecta. Aquesta no és una llei que atengui les necessitats i interessos del nostre país. Ens cal una universitat:
Pública: finançament 100% públic i que aposti per un model de millora continua, autonomia docent, desburocratitzada, amb condicions laborals dignes i la gratuïtat del sistema com a mesura per facilitar l’accés de les classes treballadores a la formació superior.
Catalana: que garanteixi el català com a llengua vehicular a les aules, en la recerca, en la transferència del coneixement i de tecnologia i a la gestió.
Feminista: mesures efectives per a garantir la presència de les treballadores en totes les categories professionals i al capdamunt del govern de les universitats. Mesures d’igualtat per superar el terra enganxós, els sostres de vidre i les bretxes salarials.
Democràtica: eliminació del Consell Social, participació efectiva de la comunitat universitària en el govern de les universitats.
Social: promotora de la societat del coneixement a tots els nivells.
Convidem la comunitat universitària a parlar del model d’universitat que volem com a clau de volta per garantir els nostres drets inalienables de país.
