Ahir vam saber que la representació sindical a la Mesa General de l’Empleat Públic ha signat un permís mensual per regles doloroses i dolors durant el climateri de caràcter recuperable i un permís retribuït de tres dies per dol perinatal, quan la pèrdua es produeix entre la setmana setze i la vint-i-unena. No pas però, a instàncies dels sindicats signants, sinó de la pròpia Conselleria de la Presidència i d’Igualtat i Feminismes.
Ens alegrem que a partir d’ara les treballadores de la Generalitat puguin accedir a aquest permís i als tres dies de permís per dol perinatal, en aquest cas per ambdós progenitors, en el cas que tots dos treballin a la Generalitat.
Alhora, però, volem valorar algunes qüestions en relació amb el procés de negociació i les característiques d’aquests permisos:
- La INTERSINDICAL, sindicat impulsor d’aquesta proposta i artífex del primer acord per permís menstrual a l’estat -a l’Ajuntament de Girona-, ja va demanar el 2021 incorporar la negociació d’aquest permís en l’ordre del dia de la Mesa Sectorial del Personal d’Administració i Tècnic de la Generalitat. Petició que no es va acceptar, ni discutir, malgrat tenir gairebé el 25% de la representació sindical en aquest àmbit.
- Pel que fa al permís menstrual i de climateri, destaquem el fet més rellevant, no és retribuït. Fet que condiciona moltes dones i altres persones amb capacitat menstruant a l’hora de demanar aquest permís, per incompatibilitat amb la conciliació familiar o personal.
- Valorem com un avenç que puguin acollir-se a un permís de tres dies per dol gestacional, a partir de la setmana setze i fins a la vint-i-unena i la possibilitat que hi pugui acollir-se també l’altra persona progenitora, tanmateix pensem que es queda curt:
a)pel que fa al nombre de dies. Les conseqüències físiques i emocionals d’una pèrdua en aquesta etapa de l’embaràs poden requerir més dies de cura.
b)perquè deixa fora les pèrdues gestacionals prèvies a les setze setmanes i les IVE (interrupció voluntària de l’embaràs.)
La INTERSINDICAL fa temps que estem treballant en la proposta d’un permís de dol gestacional, des de la perspectiva de la cura dels nostres cossos i no com a mers subjectes gestants. En aquest sentit, ens hem posat en contacte amb ginecòlogues i llevadores, que han coincidit amb nosaltres en què cal disposar d’un permís que ens permeti, si ho necessitem, disposar d’un temps de cura, tant sigui per una interrupció voluntària o per una pèrdua involuntària en qualsevol moment de l’etapa gestant.
Així doncs, la INTERSINDICAL denunciem el retard en l’aplicació d’aquest permís menstrual, ha calgut un avantprojecte de llei espanyol que preveu la baixa per regles doloroses per plantejar-se incorporar-lo. Només així s’entén aquest retard. Tampoc entenem la negativa a incorporar-la a l l’ordre del dia d’una reunió ordinària de la Mesa Sectorial del Personal d’Administració i tècnics de la Generalitat l’any passat, si no és perquè qui la va promoure vam ser La INTERSINDICAL. O, tal com hem dit, perquè no es volien aplicar mesures que no estiguessin avalades per una llei de caràcter estatal.
Si volem avançar en polítiques republicanes feministes, aquest govern hauria de posar en pràctica mesures com el permís menstrual o els permisos per dol gestacional o IVE de manera àmplia i sempre retribuïts. Qui, sinó la Generalitat, ha de ser la principal impulsora de mesures adreçades a tenir cura dels nostres cossos i les nostres vides, sense que aquestes tinguin costos laborals?
Reclamem així mateix que aquestes mesures s’apliquin en tota l’administració pública de Catalunya. I un nou marc de relacions laborals que permeti que totes les treballadores i persones amb capacitat menstruant del sector privat també se’n beneficiïn, cosa que passa, tant sí com no, per tenir sobirania política i econòmica.
