D’ençà fa 2 anys i mig, La Intersindical està rebent una sèrie d’atacs greus per tal d’afectar el funcionament, intentar afeblir-la, impedir el creixement i, fins i tot, destruir-la.
És una operació planificada orientada a afectar tots els òrgans, totes les estructures i les persones amb responsabilitat del sindicat.
Aquesta operació es desferma després que el sindicat inicia un procés important de creixement i s’estableixen tot un seguit de normes de funcionament, es consoliden les estructures territorials i es constitueixen tots els òrgans nacionals.
En aquest procés, per tal de poder disposar d’una organització útil, eficaç, democràtica i al servei de la classe treballadora del país, s’estableix una sèrie de principis, normes i protocols per tal de bastir una organització equànime en totes les tasques i sense privilegis.
La Intersindical considerem que totes les persones implicades a les tasques diàries, siguin alliberades amb un contracte de treball o siguin alliberades amb crèdit horari sorgit de les eleccions sindicals, han de desenvolupar la seva activitat interna o externa en pla d’igualtat i corresponsabilitat. La Intersindical és una organització de classe on construïm un model sindical diferent al dels darrers 40 anys, que prestigiï el moviment sindical i sigui garantia i consecució de nous drets per a la classe treballadora.
En aquesta direcció, hem creat les regulacions corresponents per avançar cap a la garantia d’unes condicions justes i d’igualtat laboral dins del sindicat. Aquestes regulacions impliquen el rendiment de comptes, la corresponsabilitat en totes les tasques i l’assumpció de les decisions i l’estratègia que els òrgans de La Intersindical han acordat democràticament. L’objectiu és optimitzar els esforços, fer un repartiment just de les càrregues laborals millorant l’eficàcia de la nostra estructura.
Arran de tot aquest procés de construcció d’una eina sindical al servei dels treballadors i de les treballadores del nostre país, amb la màxima eficiència i amb plena igualtat interna, una petita minoria de persones afiliades que no accepten les decisions democràtiques dels òrgans i estructures de La Intersindical, van iniciar una operació per intentar destruir-la.
La resposta a la democratització de La Intersindical, per part d’aquest grupuscle, ha estat la intransigència per poder mantenir privilegis en lloc de participar constructivament i assumir corresponsablement la feina de tirar endavant el sindicat de manera conjunta.
Aquesta operació ha tingut i té diverses vessants:
(1) L’assetjament continu contra diverses persones amb responsabilitat orgànica. Emprant les xarxes socials per escampar calumnies i difamacions, emprant l’amenaça personal o el bombardeig gobbelià dia rere dia per aconseguir crear el relat de la desconfiança.
(2) L’obstruccionisme d’un petit grup dins els òrgans de representació de diverses estructures, per mitjà del filibusterisme, l’impediment i la impugnació continua de les decisions democràtiques preses per majoria.
(3) La judicialització de decisions i eleccions democràtiques que només denoten una manca total de cultura democràtica i organitzativa i d’un mínim respecte per les majories i el propi funcionament d’una organització humana.
Aquest petit grup de persones ha interposat 6 demandes contra La Intersindical.
D’aquestes 6, tres ja han estat resoltes de manera total a favor de La Intersindical. En una altra d’elles, la sol·licitud de mesures cautelars també ha estat desestimada. Les sentències confirmen que La Intersindical no ha vulnerat la llibertat d’expressió ni de participació i que els congressos realitzats i els òrgans creats – com la Comissió de Garanties- s’han fet seguint la normativa corresponent.
Aquestes demandes tenen un cost important a les finances del sindicat i afecten la disponibilitat, com ho fa la lawfare, de les persones responsables en la seva tasca diària.
(4) La calumnia, la difamació i la difusió de fake news, sense cap tipus de prova fefaent, per mitjà de xarxes socials, i també a nivell intern del sindicat, amb el simple objectiu de fer tant de mal com sigui possible a La Intersindical.
La Intersindical continua creixent en tots els àmbits, tal i com hem pogut exposar durant el 7è Congrés de la Intersindical.
Aquest 2022, La Intersindical hem constituït les tres federacions professionals necessàries en una organització sindical com la nostra; el mes de febrer vam constituir la Federació d’Indústria, el mes de març la Federació de Serveis Públics i el mes d’octubre la Federació de Serveis Privats.
L’any 2021 l’acabàvem amb 5700 afiliats i a novembre de 2022 hi ha 6230 persones afiliades i 1200 delegats als centres laborals.
Així mateix, disposem de 14 unions territorials i locals escampats a Amposta, Tarragona, Igualada, Lleida, Barcelona, Terrassa, Manresa o Girona.
Encarem un any 2022 i 2023 amb més de 300 eleccions i amb una estructura sindical i territorial cada cop més consolidada. Continuem entrant a cada cop més empreses, creant seccions sindical i aconseguint bons resultats a les eleccions, quan no les guanyem.
El sindicalisme nacional i de classe de Catalunya, i de retruc dels Països Catalans, tenim l’oportunitat històrica d’esdevenir en un agent social decisiu. Perquè volem decidir les condicions del conjunt de treballadors i treballadores del nostre país. I perquè ara sí que podem començar a fer-ho.
Tenim moltes ganes de fer això possible. Sabem que l’esforç s’ho val i estem molt contents d’haver arribat fins on ho hem fet fins ara, tot i les dificultats. Per això, cap operació per destruir el sindicat, vingui d’on vingui, és viable.
