En el marc del V Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva (AENC) els sindicats del règim, CCOO i UGT, han acceptat que les mútues controlin les baixes laborals amb l’objectiu de reduir l’absentisme laboral. Aquesta ha estat una de les condicions fixada per la patronal per firmar l’acord.
Si ja l’augment de salaris que inclou el citat acord, misèrrim i totalment insuficient pel conjunt de la classe treballadora catalana, és vergonyós; si el pacte de pau social que els signants deriven de l’acord és desolador; el pacte sobre les mútues afebleix encara més el dret a la salut dels i les treballadores. Des de la transició, l’espiral de pèrdua de drets laborals no té aturador!
Aquest pacte afavoridor de les mútues, que probablement passarà desapercebut, implica que seran aquestes empreses i entitats privades col·laboradores de la seguretat social les que motoritzaran les baixes, amb l’objectiu, asseguren, de vigilar la salut laboral i millorar-la, i per reduir la llista d’espera del sistema públic de salut. Pura retòrica. A la pràctica aquest acord, com el que beneeix els fons privats de pensions, és una mesura que debilita encara més el sistema públic de prestacions socials. En lloc de denunciar i actuar per evitar l’atracament al fons públic de pensions, perpetrat per l’Estat per rescatar els bancs el 2012 o en comptes de convocar una vaga general contra la precarietat de recursos materials i humans del sistema públic de salut, l’aposta dels sindicats del règim és pactar reformes i acords que consoliden un model de relacions laborals, cada vegada menys proteccionista.
La funció que fan les Mútues és clarament perniciosa pels i les treballadores perquè responen a objectius empresarials de reduir les absències i no a les necessitats de cura de la salut dels i les treballadores. Les mútues no són garantia de res. Tot el contrari: diagnòstics erronis, cures apressades, altes precipitades, pressió per incorporar-se a la feina, etc.
Un pacte masclista, un pacte contra la classe obrera.
També s’ha de subratllar que aquest acord implica que els sindicats del règim assumeixen el discurs històric del capital, segons el qual, la classe treballadora és, únicament i exclusiva, força de treball que ha de complir les jornades de treball previstes fins que deixa de ser productiva. Qualsevol circumstància que alteri aquest cicle s’ha de controlar.
La Patronal i els sindicats CCOO i UGT inclouen dins del concepte d’absentisme, no només les baixes per incapacitat laboral, sinó els permisos per maternitat/paternitat, adopció, permisos remunerats, així com la conflictivitat laboral. Això planteja algunes qüestions de caràcter ideològic.
Les dones som les que acumulem més “absentisme”, atès que som les que principalment ens acollim als permisos per cura de descendents i ascendents. Les que majoritàriament estem ocupades en els sectors més precaris, en condicions laborals que ens exposen a riscos psicosocials i malalties professionals. A sobre, les polítiques de recursos humans dirigides a reduir l’absentisme estableixen criteris a l’hora de pagar certs complements directament relacionats amb el compliment de la jornada anual. O dit d’altra manera, penalitzen l’absentisme en qualsevol de les seves formes.
Aquestes polítiques de recursos humans, que provoquen discriminació indirecta per raó de sexe i estan normalitzades a la majoria d’empreses, no només passen desapercebudes per la majoria sinó que, fins i tot, gaudeixen de bona premsa entre els treballadors a base de criminalitzar -com fa aquest pacte- les persones que s’absenten del lloc de treball per causes justificades. En lloc d’això, caldria abordar les causes que provoquen les baixes laborals, eliminar aquests plusos de presencialitat i establir mesures per afavorir la corresponsabilitat en les tasques de cura.
Finalment, aquest pacte és de facto un altre element desmobilitzador de les lluites obreres, atès que comprar el supòsit empresarial d’absentisme per part dels sindicats, implica criminalitzar també instruments de lluita de la classe treballadora tan potents com les vagues.
Aquest V Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva (AENC) és, en definitiva, contrari als interessos de la classe treballadora .
Enfront de la pau social, lluita obrera sindical!
Ester Rocabayera i Jordan, Secretaria de Feminismes i LGTBIQ+
