El 2022 hi ha un pressupost total d’11.171€. Un augment de 1.426€ respecte el pressupost del 2020, dels quals 319 milions corresponen als fons “Next Generation”.
Un augment de la despesa del 15% relatiu. Aquest augment és enganyós perquè el percentatge fa referència a la quantitat pressupostada el 2020, que és molt diferent a la despesa meritada el 2021 a conseqüència de la Covid. Per tant, si es pren com a referència aquesta última xifra, llavors l’augment pressupostari queda reduït al 4,3%.
Millora infraestructures. El pressupost preveu una inversió de 585 milions d’euros en la millora dels hospitals, els centres d’atenció primària (CAP) i la compra de material.
Partida extraordinària fer front Covid. El Govern ha creat una partida extraordinària de 500 milions.
Augment plantilla. La plantilla de sanitat creix en 17.663 persones. La majoria són personal administratiu que es van incorporar arran de la pandèmia de la Covid.
Augment despesa atenció primària. La inversió passa del 12 al 17%. Insuficient per encarar els reptes que té el servei de metge de família.
Valoració de La Intersindical
- La viabilitat de la sanitat pública només queda garantida amb un pressupost de 15.000 milions d’euros. Com a mínim per revertir les retallades del 2010.
- Els reptes que ha d’encarar la sanitat són:
a/ Enfortir l’atenció primària per prestar un servei digne i tallar la inèrcia d’oferir-lo telefònicament. Els 300 milions de més pressupostats no són suficients per garantir un servei d’atenció primària de qualitat;
b/ Enfortir les urgències hospitalàries i reduir les llistes d’espera;
c/ Millorar les condicions laborals i retributives dels professionals;
d/ Abordar el relleu generacional i incrementar la plantilla de facultatius;
e/ Renovar i fer el manteniment de les infraestructures i els equipaments (perill d’obsolescència)
- Un dels símptomes més evidents de l’impàs en què es troba la sanitat pública és l’augment de la contractació d’assegurances privades de salut. A Catalunya, un 31,82% de la ciutadania n’és titular. Aquest dada és alarmant, perquè, primer, palesa el col·lapse de l’atenció primària (agreujat per la pandèmia de la Covid) i, segon, perquè pot esdevenir la llavor per consolidar un doble sistema sanitari: un per a rics i un altre per a pobres, alhora que obre la porta a privatitzar un servei públic clau.
És per aquest motiu que des de La Intersindical considerem que l’increment d’enguany no és suficient ni per revertir les retallades ni per tornar a situar la qualitat de la sanitat catalana a anys anteriors. El risc de la pèrdua de qualitat i competitivitat en el marc de la sanitat i en la recerca sanitària són elements rellevants a tenir en compte no només de cara a 2022 sinó també de cara a garantir el futur de la sanitat catalana.
